Aquesta diada, la diferència ha sumat
Com sempre, escric massa poc. Molt menys del que voldria. Torno un altre cop, a parlar de fets, persones, i en general, vivències que em deixen empremta al record. De fet, amb la mala memòria que tinc, ja tinc molt après que realment em recordo pràcticament només del que ha sigut important per a mi. La resta, el soroll, l’oblido. Aquesta diada ha sigut especial. Crec que hem aconseguit, gràcies a la bona disposició de la gent de Maçanet, trobar una manera popular i identitària, de dur-la a terme. Parlo, evidentment, de l’hisenda de la senyera al serrat ara batejat com Serrat dels Estornells. Malauradament, no vaig poder assistir, però pel que m’han explicat, per les fotos i els vídeos, va ser realment un moment d’unió, que penso que és el que cal davant tot el que pot arribar. Un poble que aconsegueix que les diferències sumin, és un poble que avança. És un poble amb futur.El manifest institucional de la tarda, com sempre, és el de l’ACM, trobo que és el que li dona més força al municipalisme que ens ha de permetre continuar construint un poble, que a la vegada construeix una nació. Una nació necessita pobles que la consolidin, i els pobles necessiten que la gent estigui unida. Estic molt lluny de voler adoctrinar o obtenir cap mena de ressò del que escric, ho faig perquè em ve de gust. En tot cas, l’únic motiu que em mou, és que em conegueu millor. Que sapigueu com és, com pensa, com sent, la persona que dirigeix l’equip que gestiona els recursos municipals.I aquesta diada m’he sentit especialment sostingut en determinades persones del poble que han apostat per aglutinar esforços, sentiment, identitat. Aquest és el camí, i l’hem fet tots plegats, venint de llocs i paradigmes diversos, per crear-ne un de sol. Maçanet. Sense absolutament tota la gent del poble, siguin com siguin, Maçanet no existeix, i la gran nació catalana, no existirà mai sense absolutament tots els pobles que la conformen. I per suposat, el meu agraïment personal al Robert Oliva, al caminaires, i tohom que hi ha posat el seu granet de sorra per fer més gran el poble, catalunya i la muntanya. Visca Maçanet de Cabrenys i Visca Catalunya!