Topònim

L’any 814, Lluís I el Pietós --fill de Carlemany, rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic--, dicta un precepte on estableix que, dins de la propietat de la vila de Ceret, hi ha “a parte meridiana villam quae dicitur Macanetum". La paraula “Macanetum” ens vé del llatí i significa "pomerar".

Hi torna a sortir el 957, en l'acta de consagració de l'església d'Albanyà: “Mazanedo”. El 878, en un precepte de Lluís II el Quec, se l'esmenta com a “Macaneto”. El 881, com a “Maceneto”. El 852, com a “Machanedo”. El 988, com a “Mazaned”. I com a “Mazaneto”i “Masaneto” el 1017.

Va passant el temps i cada amanuense escriu el nom com li sembla: “Macaned”,  “Massaneto”, “Mazaneti”, “Mazeneto”, “Matianeto”, “Macianeto”...

El 1440 hi apareix un afegitó: “Massianeto de Cabrens”. Té l’origen en la senyoria que --des del segle XIV al XVII-- tenien, sobre Maçanet, els barons de Cabrenç o Cabrenys, del Vallespir.

Els canvis continuen al llarg dels segles: “Masanet de Cabrenys” (1610), “Massanet de Cabrenys” (1690), “Massanet de Cabreñs” (1814)... Afortunadament, al segle XX, Pompeu Fabra fixa la normativa de la llengua i deixa obsoletes totes aquestes formes arcaiques. Les coses queden definitivament clares: Maçanet de Cabrenys.

Última actualització: 25/04/2021