L’1 d’abril vinent, coincidint amb el 80è aniversari del final de la Guerra Civil, Maçanet de Cabrenys inaugurarà una exposició sobre l’exili –o sobre els exilis, el d’aquella guerra i els de tantes altres guerres del passat i del present– amb plafons que estaran repartits al llarg d’un itinerari de 17 quilòmetres fins a la frontera francesa i una mica més enllà: fins al primer poble de l’altra banda, Costoja, ja al Vallespir, i si pot ser fins a Sant Llorenç de Cerdans. Aquesta exposició, que travessarà els Pirineus com ho van fer en els últims mesos de la guerra centenars de milers de refugiats republicans –unes 400.000 persones–, serà la primera gran activitat del projecte La vall infinita, amb el qual l’ Ajuntament de Maçanet de Cabrenys vol “donar visibilitat” a aquesta població empordanesa durant tot l’any, a través de diverses iniciatives relacionades amb la cultura i el patrimoni, amb tres eixos temàtics: la memòria de la guerra i l’exili, d’una banda, però també les mines de talc i les pipes de fumar de la històrica fàbrica Salvatella: dues de les activitats que durant dècades van sostenir l’economia de Maçanet de Cabrenys, actualment basada sobretot en el turisme i la gastronomia: en aquest municipi amb 750 habitants empadronats, dels quals només uns 500 són residents habituals, hi ha més de 200 places per dormir, entre hotels, hostals i càmpings.
“Maçanet de Cabrenys és un municipi petit amb pocs recursos, i l’objectiu del projecte La vall infinita és mantenir la vida del poble i dinamitzar-la al llarg de tot l’any. Voldria donar als meus fills la mateixa qualitat de vida de la qual jo vaig poder gaudir aquí quan era petita”, afirma l’alcaldessa, Mercè Bosch, acompanyada per la regidora Dolors Quintana i David Montero, un dels “creadors de la idea” de La vall infinita: una vall amb “infinites possibilitats de lleure”, al voltant de la història, la gastronomia, l’esport i, entre altres al·licients, el silenci. Perquè Maçanet de Cabrenys també es proposa ser un poble pioner en el turisme de silenci.
“Aquest és un projecte per a tres anys: començarem el 2019 amb la commemoració del final de la guerra i la retirada, seguirem el 2020 amb la pipa –l’any passat, Maçanet va ser la seu del Campionat Mundial de Fumada Lenta– i el 2021 serà l’any del talc. La idea és que, d’aquests tres àmbits, en quedin coses permanents al municipi”, explica l’alcaldessa, molt engrescada amb el projecte. De fet, el 8 de setembre vinent ja s’inauguraran a Can Viola les primeres sales d’un museu dedicat a la pipa i a la història del poble, al costat de l’oficina de turisme.
