Salines Bassegoda, setze pobles i un relat compartit a través de la literatura i el paisatge

El Consorci Salines Bassegoda i la Universitat de Girona impulsen la recuperació del patrimoni literari dels setze municipis amb una jornada que aquest dissabte 21 de novembre reunirà a Agullana especialistes per explorar els vincles entre els escriptors, la memòria i la identitat del territori

L'asil Gomis serà l'escenari de la jornada. A la imatge, la presentació d'un llibre de Glòria de Castro, dins el cicle Punt de Lectura. / Josep Ribas Falgues

Setze són els pobles que integren el Consorci Salines Bassegoda, un territori interior de l'Empordà que ocupa més del 33% de la superfície de la comarca, però amb una població reduïda, ja que la majoria dels municipis tenen menys de 1.000 habitants. Tot i que és un territori que sovint no es troba sota el focus, molts són els escriptors i artistes que hi han trobat una font d'inspiració o han apostat per convertir-lo en escenari de les seves creacions. En aquesta línia, fa uns mesos es va iniciar a les xarxes la campanya Fulles del Territori amb la idea de fer aflorar noms d'autors i textos estretament lligats al territori i fer-ne partícip la població perquè s'animés a compartir-los. La campanya tenia el suport de la Universitat de Girona, que havia fet prèviament tot un treball documental. El punt culminant tindrà lloc aquest dissabte 21 de novembre a l'asil Gomis d'Agullana, on se celebrarà una primera jornada de debat batejada com a Literatura i Territori, en la qual participaran diferents especialistes. En aquesta aventura, el Consorci no està sol, sinó que compta amb la complicitat de la Universitat de Girona, a través del Campus de Patrimoni Cultural i Natural, que dirigeix el catedràtic Joan Nogué, i les seves tres càtedres: la Càtedra Víctor Català d'Estudis sobre el Modernisme, la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial. "La voluntat és posar el coneixement que s'ha anat generant des de la Universitat de Girona al servei del territori i explorar la literatura com una eina per interpretar el paisatge, reforçar la identitat compartida dels setze municipis i generar noves oportunitats de dinamització cultural", assenyalen des del Consorci.

La jornada vol esdevenir "un espai de trobada entre el coneixement acadèmic i els agents del territori" perquè les investigacions i recerques no es quedin agafant pols a la Universitat, sinó "portar-ho al territori" per trobar "aquest relat territorial compartit". El programa s'obrirà a les 9.45 hores amb una conferència inaugural a càrrec de Joan Nogué, que parlarà de literatura, paisatge i patrimoni i donarà pas a tres taules rodones. La primera, moderada per Òscar Sagué, està dedicada als paisatges literaris i al patrimoni i la conformaran Mariàngela Vilallonga i Mireia Munmany. La segona, moderada per Oriol Porcel, girarà entorn de la memòria i el paisatge i la conformaran el mateix Òscar Sagué i Laia Masnou. Per tancar, la tercera taula girarà entorn d'un escriptor, en aquest cas, Carles Bosch de la Trinxeria, i, sota la supervisió de Margarita Casacuberta, en parlaran Joan de Déu Domènech i Lluís Serrano. Després del dinar lliure, Casacuberta moderarà una quarta taula centrada en Agullana, la Vajol i el pas de frontera, amb Maria Campillo i Francesc Vilanova. Per cloure la jornada, es farà una lectura de textos a càrrec de Júlia Quintana i Artur Lafuente.

Recuperant la veu d'escriptors i escriptores

La voluntat dels organitzadors és que aquesta activitat, d'accés gratuït però amb inscripció prèvia, tingui continuïtat en el temps, és a dir, que no sigui una cosa puntual i que generi "un sentit de pertinença i que tenim un relat compartit a través de la literatura i el paisatge". En aquest sentit, són molts els autors, principalment homes, que han escrit sobre aquests setze pobles. Així, per exemple, a Cabanelles han parlat de Josep Puig i Pujades i de l'obra Idil·li; a Maçanet de Cabrenys, d'Albert Serrano Delclòs amb el poema De l'Empordà; a Llers, de Carles Fages de Climent i Les bruixes de Llers; a Navata, de Jordi Jordà i el seu Cançoner de Navata i Lladó; a Darnius, de Joan Vinyoli amb una carta; a Terrades, d'un escrit de Joan Amades; a la Vajol, de Xavier Febrés amb El tresor de la Vajol; a Biure, de Pere Corominas amb Els burros de Biure. En alguns pobles, com Boadella-les Escaules, han parlat amb diferents interlocutors. En aquest cas, Dolors Padrós, partint d'un capbreu que ha transcrit, explica la història del senyor del castell, acusat de segrestar els guerrillers de la revolta dels angelets. A Avinyonet de Puigventós, Joan Trayter els va evocar la figura de Simó Llauneta i el seu conte "El secret", inclòs al llibre Vides ignorades. Ja a Vilanant, van entrevistar M. Àngels Gardella per un poema seu musicat per Pere Puig, i a Cistella-Vilarig van parlar de la llegenda de la sàlvia amb Gabriel Esperó de la mà de Carme Vinyoles i el seu llibre Màgiques, pors i supersticions.

Font i enllaç a l'article: https://www.emporda.info/cultura/2026/11/19/salines-bassegoda-setze-pobles-relat-compartit-literatura-paisatge

Close