Esglésies i Ermites

Esglésies i Ermites

Esglésies i Ermites

Esglésies

L'església de Sant Martí està situada al centre del poble, és d'una nau amb absis semicircular, el qual presenta la característica articulació del seu mur amb decoració de dents de serra i un fris d'arcs cecs. Algunes de les mènsules dels arcs tenen motius en relleu. D'època romànica també resten tres finestres de doble esqueixada, alguna d'elles reformada. Hi ha dues portalades, una a ponent, modificada, i l'altra, més destacada, a migdia (coneguda com a Porta Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt esquemàtics que representen personatges i fruits.

La nau posseeix volta apuntada, i tot l'aparell de l'església està fet amb carreus de granit, ben escairats i voluminosos. De l'interior només esmentem l'arc triomfal doble i en degradació, i la coberta ametllada del presbiteri. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar de planta octogonal amb arcades de mig punt, que és un afegitó del s.XVII o del XVIII. Com en altres esglésies d'aquesta comarca no hi falten làpides gòtiques. Apareixen encastades en el mur de migdia, i la inscripció més ben conservada data de 1340. Fruit d'unes obres de fortificació realitzades en els segles XVII i XVIII, dos galeries laterals sobremonten els murs romànics de la nau.

Està dedicada al bisbe Sant Martí de Tours, patró del poble. Mn. Francesc Barjau va escriure els Goigs de la parròquia que canten: "Esperant gran recompensa del Patró a qui està comès, Massanet de Cabrenys és venturós amb joia immensa; car sempre que hi acudí trobà en Ell bon defensor".

L'església de Sant Sebastià també es troba dins del nucli de Maçanet i està formada per una nau amb capelles laterals a cada costat, amb el presbiteri encarat al nord. La volta de la nau és de canó, emblanquinada. Els arcs de les quatre capelles són apuntats i tres d'ells porten les dates incises en les dovelles que formen la clau. Al mur de llevant hi ha l'altar del Remei, que porta la data 1703; i el de Sta. Llúcia, 1724. Al mur de ponent hi ha l'altar de Sant Isidre (1726) i un altre altar sense data, amb la Mare de Déu dels Dolors.

La volta del presbiteri és d'arestes que culminen amb una rossassa i formen set arcs apuntats. Pel que fa al frontis, està arrebossada amb rastres de decoració esgrafiada. A la llinda de la porta s'hi pot llegir: "Ste. Sebastiane ora pro nobis". Sobre la porta hi ha una fornícula, que antigament devia contenir una imatge. Al centre de la façana hi ha un rosetó, i a la part superior veiem dues finestres amb arc de mig punt, mig tapiades. A la part superior s'alça un campanar de cadireta d'un sol arc. L'exterior de l'absis està reforçat per sis contraforts.

Sant Briç de Tapis és una església de planta rectangular d'una sola nau té una coberta a dues vessants i aparell de pedra sense treballar a excepció de les cantonades. Un campanar de cadireta de dos arcs de mig punt s'alça damunt el mur de ponent. Per altra banda l'única porta d'accés es troba en el mur de migdia, és allindada i l'element més remarcable el constitueix la ferramenta romànica que decora els batents de fusta.

Tot i que a l'exterior cap element palesa una separació entre la nau i el presbiteri, a l'interior un arc ultrapassat de dovelles estretes i llargues, sostingut per pilastres rectangulars, adossades. Un altre arc de ferradura, en funció d'arc toral, divideix la nau en dues crugies. La forma ultrapassada també fou emprada a la volta que cobreix l'edifici, tota ella coberta de calç igual que la resta de l'interior.

Ermites

La Mare de Déu de les Salines és un santuari a migdia del puig de les Salines, a l’extrem nord del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, a 15 km del nucli urbà.

La capella o ermita és esmentada ja el 1279. Durant les lluites de religió franceses, un grup d’hugonots assassinaren l’ermità i feren destrosses (trossejaren la Verge). El 1640 fou esculpida una nova imatge, d’alabastre, i l’actual edifici correspon a una reforma de l’antic feta probablement al segle XVII (una nau i absis semicircular, campanar de cadireta).

L’antiga casa de l’ermità i l’hostatgeria són a migdia, resguardats dels vents del nord; aquesta, obra dels segles XVIII-XIX, funciona a l’estiu i part dels edificis són destinats a refugi del Centre Excursionista Empordanès de Figueres. El veïnat de les Salines de masies disperses es troba als vessants de la muntanya amb una població aproximada de 40 veïns.

A la carretera de les Salines, molt poc abans d'arribar al Santuari, hi ha una cova amb un altar on, segons la llegenda, va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, en honor de la qual es va erigir el Santuari.

Santa Maria de la Fau, Mare de Déu del Fau, Mare de Déu de les Formigues o de les Alades, és una església del municipi d’Albanyà Situada a uns cinc quilòmetres al nord del nucli urbà de la població d’Albanyà, a la collada del Fau, a la serra del Bac de Grillera. El seu principal accés és desde Maçanet de Cabrenys.

Ermita d’una sola nau amb absis de planta semicircular capçat al sud-est, que ha patit diverses reformes i refeccions al llarg del temps. La nau està coberta per una volta apuntada mentre que la coberta de l’absis no es pot apreciar degut al gran retaule que ocupa tot l’espai. L’arc triomfal, però, és de perfil apuntat. Els murs laterals de la nau presenten una cornisa motllurada que ressegueix el perímetre. Sota d’aquesta, als laterals de l’absis, hi ha dos arcs de mig punt oberts als murs els quals no estan marcats en planta. Hi ha dues portes per accedir a l’interior. La del frontis és d’obertura rectangular, amb els brancals bastits amb carreus desbastats i la llinda plana arrodonida, amb un arc de descàrrega superior bastit en pedra petita ben escairada. Per damunt hi ha un òcul de pedra força reformat. El parament està coronat per una fina cornisa motllurada que també decora el campanar. La porta lateral és d’arc de mig punt adovellat. A l’extrem de llevant de la façana hi ha el campanar d’espadanya, d’un sol arc. L’ermita va ser restaurada el 2015 i es va reconstruir l’arc del campanar.

La construcció és bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, amb carreus a les cantonades. Els paraments conserven parts dels revestiments arrebossats. L’interior està arrebossat i emblanquinat.

L'ermita del Fau gaudeix d'una de les millors vistes de la comarca.

Sant Andreu d’Oliveda és un temple d’una nau amb absis rectangular; conserva una gran part de la primitiva construcció. La capçalera i l’arrencada d’ambdós murs laterals de la nau, presenten en l’exterior, un aparell de carreus força grans, esquadrats i allisats, amb tendència a les formes quadrangulars. Dóna la impressió que aquest material ben treballat procedeix d’algun edifici més antic. Les filades són seguides però presenten irregularitats; els carreus són d’altures diferents i no encaixen gaire bé. Els mateixos murs, a l’interior del temple, ofereixen un tipus constructiu del tot diferent pel fet de posseir molts menys carreus escairats.

Sant Pere dels Vilars és un edifici de petites dimensions situat a uns dos quilòmetres del poble. És un temple d’una sola nau amb absis trapezial del segle X. L’absis és original preromànic amb volta de canó lleugerament ultrapassada i encalcinada. El separa de la nau un arc de mig punt que carrega damunt de dos pilars de carreus grossos i ben tallats. Inclou dues finestres de doble esqueixada, una a llevant i l’altra a la de migdia. La volta de la nau és apuntada i seguida, i és més alta que el presbiteri. Gran part d’ella és producte d’una reconstrucció del 1735. Dins el temple es conserva una pila baptismal de granit de forma ovoide. La façana de ponent està en part encalcinada i inclou un campanar de cadireta de dos arcs. La portalada, igualment està refeta modernament. Aquesta església s’esmenta el 954 en la donació feta pel comte Gifré a Sant Pere de Camprodon de l’alou de les Vernedes de Tapis, quan descriu els límits.

Sant Miquel de Fontfreda és una església d’una sola nau amb absis semicircular. La volta de la nau és de canó, feta de rocall i calç. A l’interior trobem una pica baptismal de granit, semioval i romànica. L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera. Laccés es fa a través d’una porta al mur de migdia, de mig punt adovellada i amb lloind al timpà. Sobre la porta hi ha un marc recobert de pedra, amb una creu en relleu. Damunt la façana de ponent es dreça el campanar de cadireta amb dues arcades de mig punt.

Donen llum al temple, una finestra al centre de l’absis i una altra al centre del frontis, de doble esqueixada i arc de mig punt. A la façana sud hi ha una sagetera i dos ulls de bou. A la part superior de l’absis hi ha un fris de dents de serra i el mur de migdia és decorrat amb una cornisa incurvada. Al costat nord hi ha retees d’una construcció, que corresponen al celler i porxo.

Close